Es aquí la poma?

Una dels saludes habituals entre els membres de Xisca de Gardi és una pregunta per l'istil: "és aquí la poma sex?" Es una manera com un altre de relacionar-nos entre gent primària i estúpida, gent que gràcies al bon funcionament dels serveis socials no estem en un reformatori de miracle. Un altre hàbit de Xisca de Gardi és trucar-nos en qualsevol hora i en qualsevol moment. Estàs cagant i reps una trucada de Xisca de Gardi. Es una mania que ratlla la intromissió i la invasió en les parcel.les més privades de la vida ídem. El tercer hàbit que ratlla el mal gust xiscagardià és fer servir les noves tecnologies com si nosaltres fossim japonesos. Però nosaltres no som japonesos i no sabem fer anar un DVD i no sabem fer anar res, amb prou feines sabem cordar-nos la bragueta. Serveixi, doncs, aquesta inútil presentació per relatar un fet verídic. Ahir jo conduia per carreteres comarcals amb uns mans lliures. A qui se li acut anar amb uns mans lliures com el meu, que és un estri que sembla una marieta i que fa una vibració que no saps si parles amb un humà o amb una màquina de planxar. El cas és que truco en Mastegatatxes per tornar-li una trucada que ell m'havia deixat a la bústia de veu. Què collons deixa trucades en Mastegatatxes en una bústia com la meva que amb prou feines sé com va? El cas és que li retorno la trucada amb el collons de mans lliures, el cas és que el soques d'en Mastegatatxes estava sopant amb uns coneguts, el cas és que per comptes de despenjar com Déu mana i dir el "digui" clàssic, despenja per error i per error activa l'altaveu del mòbil. Per què els mòbils tindran altaveus, jo ja no entenc pas res. El cas és que jo sento una conversa llunyana, i penso que en Mastegatatxes no em sent, i començo a cridar amb el meu mans lliures "Es la poma sex?". Es veu que l'altaveu va alçar la meva veu. Es veu que tot el restaurant va sentir allò de "es la poma sex?" Es veu que en Mastegatatxes no sabia pas on cardar-se. Es veu que la gent se'l mirava com si regentés una casa de perdició on les dones fumen i et parlen de tu. Es veu que vam estar a punt de cardar un ridícul espantós, insofrible, irreparable. Es veu que al restaurant encara riuen. El cas és que en Mastegatatxes se'n va sortir com va poder, i va dir que tenia amics a Xisca de Gardi i que la majoria dels seus amics eren ordinaris, sabatotes i estripallençols. Quasi tothom va empassar-se la versió atropellada que en Mastegatatxes va deixar anar durant la resta del sopar. Però algú no s'ho va pas creure. Sempre hi ha gent desconfiada. El cas és que quan en Mastegatatxes sortia de l'aparcament del restaurant algú el va aturar: i li va preguntar, a mitja veu: "és aquí la poma sex?".