Els de Can Mateu

Per mi el Carrer Santa Maria era una aventura. Hi passava en bici o a peu sis o set vegades cada dia. Se'm feia massa llarg perquè hi havia massa mainada i jo, que era del carrer Nou, em sentia com un sense papers. Hi havia els de Can Tites per duplicat, els de Can Bernat, el de la lleteria, els de Can Mayoles, els de Can Capa, els de Can Mateu, els de Can Miliu Figueras, un que més tard va ser vigilant de la zona blava. El carrer de Santa Maria era un farciment de mainada. Però hi havia una cosa que em duia fins aquell carrer: Can Mateu. Una papereria-llibreria-impremta. A casa hi teníem compte, o sigui que jo hi anava, comprava qualsevol bestiesa i els hi deia "apunti-ho que el pare passarà a pagar". Un sistema estrafolari de comprar que ha estat l'avantçala de la targeta de crèdit. Can Mateu era l'ordre: l'amo de la part de Santa Maria era petit i rondanxó, duia unes ulleres ben reposades sobre les orelles, i sempre anava polit i ben guarnit. Era un home que no perdia mai l'oremus, era servicial, somrient, venia diaris i revistes, cromos, llibretes, coses per escobertar, llapis i el que fes falta. De fons se sentia el soroll constant de la màquina d'imprimir, una mena de xup-xup de tren carregós i cansívol. Perquè per la part de darrera hi havia el segon negoci dels Mateu: la impremta. Si traspassaves la meitat de la finca descobries les impremtes negres dels Mateu que xiuxiuejaven tot el dia. Si continuaves caminant t'endinsaves fins el tercer negoci dels Mateu: les coses de missa, els recordatoris, les imatges religioses, els pessebres. Aquest negoci donava de ple al carrer Major. Per tant, els Mateu tenien dues entrades: Santa Maria i el carrer Major, i en el mig de les entrades, el xarbot de la impremta. Els Mateu podien dedicar-se a molts negocis, n'hi havia un que era retratista i que encara és un dels millors retratistes del nostre Imperi banyolí. Però totes tenien una retirada fabulosa: menuts, somrients, servicials, educats, pulcres, bona gent i amb ulleres. A mi em queien bé tots els Mateu. M'agradava d'ells l'ordre dels seus negocis, la suma de sorolls i olors, la barreja de goma aràbagia amb la màquina d'imprimir, els àlbums i els cromos que et venien, i la sensació d'estar ben a prop de casa. Quan sorties de Can Mateu et trobaves amb l'inhòspit carrer Santa Maria i sabies, certament, que corries molt perill. Un cop de pedra et podia desgraciar la tarda. Però seguies, cap amunt o cap avall. I en la memòria deixaves sorolls d'impremta, olors de cromos, retines plenes de gent servicial, mirades de botigues plenes d'ordre i tactes enganxosos de goma aràbiga.