L'accent de la i

Xisca de Gardi ha obert el diccionari i s'ha trobat una sorpresa molt desagradable en forma d'accent. Resulta que els del Diccionari 62, que són tots de Barcelona, escriuen gardi amb accent a la i. Diuen que un gardí és un Peix de l'ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids (Scardinius erythrophthalmus), cobert d'escates cicloides i de color gris blavós amb reflexos daurats i argentats. Els de l'Institut d'Estudis Catalans, en canvi escriuen que és també un peix de la família dels ciprínids, de cos comprimit i alt i escates grosses, de fins a 30 centímetres de llargada, de color argentat amb les aletes vermelles, que ha estat introduït en els nostres rius (Scardinius erythrophthalmus). Fins aquí tot correcte. Només falta dir que, entre els peixos, el gardi és un dels nostres. Però sense accent a la i. Els de Barcelona sembla que diguin les coses com si sentissin fàstig i tinguessin oits. Gardí deu sonar bé a la boca d'una senyora amb barret i paraigües passejant pel Passeig de Gràcia però al costat de l'estany, un gardi és un gardi. L'accent és més adequat pel Black-bass, que és un peix malparit i llefiscós, geniut i de mal pescar, portat de fora. Si mai tireu la canya penseu que si pica, el black-bass el primer que fa és treure el cap fora de l'aigua i moure's com un malparit per desenganxar-se l'ham. Si no se sap, com ara en Tallaferro, que només ha pescat quatre bagres al Fluvià i encara gràcies, sempre acaba guanyant ell. Però si quan pica es tira la canya avall com si es vulgués tocar l'aigua amb la punta, el fil perd tensió i el black-bass, per més que mogui el cap, es queda l'ham a la boca. La carpa és una altra cosa perquè vol més temps. S'ha d'anar a manyagar un parell o tres dies abans i a l'hora de pescar s'ha de començar a fer fosc, ni pot fer fred ni pot fer vent. La carpa pica amb patata bullida i s'ha de deixar fer perquè es cansi. En acabat, esgotada, s'acosta i es puja cap a la riba amb un xalabret. Tot això és molt fàcil però els de Barcelona tenen la mania de complicar-ho tot. Si els gardis no han tingut accent mai de la vida que m'expliquin perquè n'han de tenir ara. Això és el que passa quan les coses es fan des de Barcelona. Comencen posant accent a l'última síl·laba d'un peix i ho acaben trinxant tot amb una línia de molt alta tensió, o amb un tren de fabricació alemanya amb hostesses vestides d'aviadores i sabatetes de taló. Xisca de Gardi fa una crida al somatent de pallassos per defensar el llenguatge. Per poder accentuar allà on ens sembli més còmode, per posar comes, per posar punts i comes, per deixar-nos anar en la immensitat de tres punts suspensius. Per estrenar parpàgrafs els uns al darrera dels altres i anar saltant amunt i avall, per parlar amb la boca plena i dir Pamplona, per esperxar tots els barbarismes a l'arbre més alt de l'estany, per pronunciar malament Sant Martirià i renegar amb la boca ben oberta al camp del Banyoles. Per dir Meritxell i xampany, per dir Xisca de Gardi i que tothom sàpiga que si no ens parlen amb els accents ben posats no entenem res.