La plaça del Doctor Rovira, també coneguda com la plaça dels peixos, tot i que ara ja no n’hi ha cap, va ser inaugurada l’any 1909. Per tant, ara per ara, falten un parell d’anys per commemorar el naixement d’aquesta petita plaça al capdavall del Passeig de la Indústria. Va ser dedicada al Doctor Rovira de Sant Miquel de Campmajor, un comandant militar que s’alçà en armes contra els gavatxos durant la Guerra del Francès del segle XIX. I aquells francesos van deixar una bona petja de destrucció i abusos per Banyoles i comarca.
Des de la seva inauguració, la plaça dels peixos ha estat un lloc de petites trobades, petits comitès aplegats sota l’ombra fresca dels til·lers, al voltant del petit estany ovalat i el seu brollador, que avui en prou feines raja. Els avis asseguts acostumaven a petar la xerrada als estius calorosos, buscant les millors ombres del barri vell. Era la sabiesa popular. I s’hi passaven hores i més hores mirant les petites carpes vermelles, que anaven d’un costat a l’altre del seu petit estany. Havien de suportar el soroll i tremolor de tots aquells camions, el tràfec i el trànsit que circulava pel carrer Àlvarez de Castro (avui rebatejat per iniciativa republicana), ja que per anar a Olot només hi havia una carretera. Llavors la variant era tot just en obres esperant la mítica data del 92.
Durant la nit, la plaça dels peixos ha aplegat tota mena d’iniciatives curioses. I segur que més d’una s’escapa a tot coneixement. Com a lloc d’aplec i trobada al centre de Banyoles, ha estat terstimoni de tota mena de festes i farres fins a altes hores de la matinada. Tot sovint, després de copes, la gent s’hi banyava, per batejar-se en les aigües dels peixos, tot i que no era omplerta ni de vi ni de cava. Altres hi ha submergit tota mena d’objectes: sabates, tubs de plàstic, pedres, ferros ... Tot es podia batejar a la plaça Rovira. Més d’un de Xisca de Gardi en podria explicar alguna anècdota ben curiosa. Altres hi han ballat sardanes, han saltat al mig de la font per fer una rotllana, mentre de cop apareixia la policia municipal emprenyada a les tres de la matinada per cridar a l’ordre. Més d'un ja es veia al "calabós". Els pobres peixos els costava dormir a la nit, de ben segur, i avui només en queden les espines dibuixades al fons. Sense anar més lluny la tradició continua, i després d’unes quantes copes i gintònics al Passeig la font encara aplega petits comitès a altes hores de la nit. La trobada d’antics companys a altes hores sempre és una bona ocasió per recordar vells temps, amb tot el surrealisme que això aporta. I com els vells temps, la policia t’apareix de cop i et crida a mantenir l’ordre, perquè la tradició de la font encara és ben viva. Sort que al final tot acaba bé !!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
A la plaça dels peixos s'hi hauria de reintroduir el gardi. Abans hi havia aquelles carpes japoneses de colors que no serveixen per res i s'inflen de menjar porqueries. Posem-hi gardis i els alimentarem amb patates rosses del xurreru i dulses de Can Poc-i-bó.
Jo rebatejaria el nom de la Plaça. Hauria de ser la Plaça del Senat. El nostre Senat popular es reuneix a la Plaça dels Peixos a diari. Aneu-hi a qualsevol hora i els veureu allà, arreglant el món de veritat. Com ha de ser.
Sí senyor. Xisca de Gardi necessita les idees i els ulls d'en Pia Almoina.
Perfecte, si més amunt del Passeig de la Indústria tenim l'Ajuntament amb els seus regidors, la plaça del Dr. Rovira haurà de ser rebatejada com la plaça del Senat, ja tocava que a Banyoles tinguessim un Senat !!
Fa quatre anys es va crear el Club Natació Plaça dels Peixos on uns quants il.luminats van intentar fer unes braçades (en va...) per tal d'inaugurar el tan estrenat club.
Avui dia els seus membres han penjat el gorro (q.e.p.d)
Que nedin en pau els membres del desaparegut Club Natació Plaça dels Peixos.
Proposo temes serios: segur que aquest estiu cardarà una calor que ens farà patinar a tots. Segur que les nits seran llargues i enganxoses. Per tant: la Plaça dels Peixos serà l'últim bastió de Xisca de Gardi. Allà ens defensarem de l'istiu malparit i de les nits de llençols humits. Davant això deixarem d'acudir al Passeig i tots plegats ens concentrarem davant el segon Estany més important del món: el de la Plaça dels Peixos. Allà en David farà un gintònic desmesurat. Allà ens l'anirem servint mentre en els nostres cotxes sonarà la banda sonora de la nostra vida. Un a un anirem deglutint els còctels d'en David i saludant-nos i dient-nos de tot, i parlant amb ella i amb l'altra, i amb la de més allà. Allà enfocarem l'estiu, el rendirem, l'abraçarem, el devorarem a base de gintònics. I quan la nit es suavitzi, anirem de quatre grapes cap al llit, a estassar-nos i a veure passar els últims retalls d'un dissabte magnífic.
A les mítiques guerres d'aigua que es feien per les festes de la Mare de Déu d'agost, que n'anava de bé aquella aigua per anar a emplenar la galleda.
Publica un comentari a l'entrada